Al riu rau i altres contes
Al riu rau i altres contes
Un pequeño homenaje a mi tierra, la que no estaba plantada de chalets ni en sus aguas se vertía contaminación. No he puestola traducción porque no soy capaz de traducir esto sin que pierda su esencia... si alguien se ve capacitado que la ponga y ya daré mi visto bueno... o no.
-----------------------------
AL RIU RAU.
Feia un sol que badava les pedres.
Sentada al terra, la falda bruta.
El llibrell enmig les cames tendres,
pastava pa, la cabellera bruna.
Mirava com alimentaves amb garbons
el forn que va fer ton pare de jove
i, amb cada crec que feia el foc,
augmentava el desig de tenirte a sobre.
Et mirava, suada l'esquena,
els teus ulls enflamats per la calor
i el meu cos mort d'enveja,
per no ser un d'eixos garbons.
"Dus-me aigua" vas dir. La veu baixa
i, al portar-te-la, vaig veure desig,
als teus ulls i a la teua boca. Ànsia
de mossegar-te. "Arranca'm el vestit"
I entre canyissos amb panses assecant-se
la sang va tacar un poc la terra
i entre suor de femella i mascle
vaig saber que estimar ens completa.
----------------
Menjava tranquila la taronja i el suc
embrutava les galtes i deixava tot apegalós
i tu, amb la llengua em llepares els dits
i vaig deixar que tastares el meu foc adormit.
----------------
Cel nuvolat en setembre.
Cabassos de raïm amuntegats
preparant el cup estàs
descalçant-me estic jo mentres.
Xafem el raïm, esclata entre els dits
i el suc rojós cau lentament
i a la premsa, al dia següent
arrepleguem el vessat, deixant-lo al barril.
Bevem del most, color sang.
Els llavis s'embruten de dolçor
i la dolçor es torna desig, la carn...
aclama des dels blancs llençols.
I els ulls brillants. Empapats en suor,
els cossos nus i un got a la taula.
-----------------------------
AL RIU RAU.
Feia un sol que badava les pedres.
Sentada al terra, la falda bruta.
El llibrell enmig les cames tendres,
pastava pa, la cabellera bruna.
Mirava com alimentaves amb garbons
el forn que va fer ton pare de jove
i, amb cada crec que feia el foc,
augmentava el desig de tenirte a sobre.
Et mirava, suada l'esquena,
els teus ulls enflamats per la calor
i el meu cos mort d'enveja,
per no ser un d'eixos garbons.
"Dus-me aigua" vas dir. La veu baixa
i, al portar-te-la, vaig veure desig,
als teus ulls i a la teua boca. Ànsia
de mossegar-te. "Arranca'm el vestit"
I entre canyissos amb panses assecant-se
la sang va tacar un poc la terra
i entre suor de femella i mascle
vaig saber que estimar ens completa.
----------------
Menjava tranquila la taronja i el suc
embrutava les galtes i deixava tot apegalós
i tu, amb la llengua em llepares els dits
i vaig deixar que tastares el meu foc adormit.
----------------
Cel nuvolat en setembre.
Cabassos de raïm amuntegats
preparant el cup estàs
descalçant-me estic jo mentres.
Xafem el raïm, esclata entre els dits
i el suc rojós cau lentament
i a la premsa, al dia següent
arrepleguem el vessat, deixant-lo al barril.
Bevem del most, color sang.
Els llavis s'embruten de dolçor
i la dolçor es torna desig, la carn...
aclama des dels blancs llençols.
I els ulls brillants. Empapats en suor,
els cossos nus i un got a la taula.
Li escric a la nit
a la rosada als rosers
a la llum de la Lluna
ensisant-me...
a les paraules carents de sentit
a tots eixos sentiments
acabats de despertar. A la luxúria
despertant-me...
d'un llarg son, podrit
de somnis i oronetes
espills trencats per pedrades
i violetes
a la olor del gesmil
a eixos forns buits de foc
plens de coques i pa
i a botelles plenes d'oli
i vinagre agre... però dolç.
T'escric a tu, m'escric a mi
sense tu no sóc res i ho sóc tot.
Sense mi no sóc res i tot alhora.
La Lluna somriu
jo ja no plore
perquè plorar és de febles.
I jo sóc forta, no tant com tu.
Però forta per dins i per fora.
a la rosada als rosers
a la llum de la Lluna
ensisant-me...
a les paraules carents de sentit
a tots eixos sentiments
acabats de despertar. A la luxúria
despertant-me...
d'un llarg son, podrit
de somnis i oronetes
espills trencats per pedrades
i violetes
a la olor del gesmil
a eixos forns buits de foc
plens de coques i pa
i a botelles plenes d'oli
i vinagre agre... però dolç.
T'escric a tu, m'escric a mi
sense tu no sóc res i ho sóc tot.
Sense mi no sóc res i tot alhora.
La Lluna somriu
jo ja no plore
perquè plorar és de febles.
I jo sóc forta, no tant com tu.
Però forta per dins i per fora.
Esque hui m'he donat conter(I perdona la meua ignorància
)què sobretot em semblava una transcripció ja per el títol.BUeno,volia escriureu en Castellá per respecte.¿Qué es lo del Riu rau?Son unos cuentos o algo así.Porque por aquí hay una masia que lleva ese nombre y bueno,con el tiempo pues toda una zona de casitas se le conoce como el riu-rau.Curiosidad,vaya.
Gràcies.

Gràcies.
-
- Mensajes: 186
- Registrado: Dom Ene 22, 2006 3:15 pm
-
- Mensajes: 59
- Registrado: Sab Abr 01, 2006 11:14 pm
-
- Mensajes: 574
- Registrado: Sab Jul 30, 2005 5:31 pm
- Ubicación: de un lugar de la gran hispania
-
- Mensajes: 574
- Registrado: Sab Jul 30, 2005 5:31 pm
- Ubicación: de un lugar de la gran hispania
-
- Mensajes: 7173
- Registrado: Sab Abr 26, 2003 2:43 pm
- Ubicación: Viendo/Jugando basket
- Contactar:
Pues igual que yo no entiendo a Tolstoi en su lengua materna, y no hace falta montar pitoste.Jonny Deep escribió:Que se exprese como quiera, pero el fin de la comunicación entre personas es entenderse...........y de esta forma hay gente que no entiende lo que dice.
El fin de la poesía es expresarse, y no tiene porque ser con el resto de la gente,sino con uno mismo,por tanto esa forma de comunicación es libre.
Evidentemente ni tu ni yo entenderemos lo que quiere expresar, pero sus razones tendrá para escribir en esa lengua.
Por no hablar de la facilidad de determiandas personas para expresarse en ciertas lenguas y la incapacidad para crear en otras, o la belleza de distintas lenguas que contribuye a la belleza literaria.
Ya sé que contesto muy tarde, pero... problemillas con Internet.
Primero que nada, siento si he ofendido a alguien por expresarme en mi lengua materna, pero a veces necesito decir las cosas como las siento en ella. Tengo escritos también en castellano e inglés y algunos de ellos están por aquí.
Segundo que nada decir que me halaga mucho que te recordara a Estellés, uri_ cuando escribí esto estaba releyendo su obra
todo se pega, o eso dicen, no? y a Golfa decirle que si adora ese libro, es de las mías
què no és el millor llibre de la literatura catalana?
(i si no ho és em dóna igual, m'encanta)
Gracias por leerme, cuando vuelva a mí la inspiración ya compartiré cositas mías.
Primero que nada, siento si he ofendido a alguien por expresarme en mi lengua materna, pero a veces necesito decir las cosas como las siento en ella. Tengo escritos también en castellano e inglés y algunos de ellos están por aquí.
Segundo que nada decir que me halaga mucho que te recordara a Estellés, uri_ cuando escribí esto estaba releyendo su obra



Gracias por leerme, cuando vuelva a mí la inspiración ya compartiré cositas mías.
Jo també arribo tarda, jeje, i tinc que dir que a mi també em va recordar bastant a Estellés. Això si, també es veritat que no he llegit molt mes en català , de totes maneres vaig trobar algunes figures familiars.
Respecte a la llengua, si tens la necessitat d'expressar-te en ella, només et podem demanar que ho facis. No creo que ningú es pugui sentir ofès.
(ja creia que se m'havia oblidat del tot xDDD)
Respecte a la llengua, si tens la necessitat d'expressar-te en ella, només et podem demanar que ho facis. No creo que ningú es pugui sentir ofès.
(ja creia que se m'havia oblidat del tot xDDD)
¿Quién está conectado?
Usuarios navegando por este Foro: Google [Bot] y 1 invitado